lunes, 12 de octubre de 2009

DJENNE

Agua.
Por todas partes agua, arroz, pinasses y sonrisas. Esto es Djenne.
La carretera hoy me ha regalado un aguacero a unos 150 kmts antes del cruce de djenne. Tropical, calida, de ir con las ventanas abiertas mojandote. Antes he comido en un pueblo. Carne en salsa, platanos pequenyos y muy dulces y unas tortitas de sesamo de morirse y todos los ninyos diciendome tubabu, tubabu, y riendose, y yo contestandoles farafi, farafi, (negro en bambara). Y yo tambien riendome a carcajadas y todos alrededor riendose tambien. Es imposible no reirse aqui. Empatia automatica inevitable.
Llegue ayer al anochecer, con Ismael Lo de fondo, cuando el sol acababa de huir tras el Bani. Llegue justo cuando arribaba el transbordador que lleva a la isla donde esta Djenne. Hermosa imagen. Me estaba esperando una nube de cazaguiris y John Travolta de Djenne (el tipo hace honor al nombre), amigo de Seydou, mi guia. En el transbordador caben 4 coches y un punyado de personas. Magnifica arribada a la isla. Unos 5 Kmts entre el transbordador y el pueblo, entre canales altos de un metro para dividir las aguas y puentes/presa para permitir el paso de esta o cerrar, segun convenga.
El camping, chez Baba, es basico pero tienen de todo. Joder este teclado va fatal la mitad de las teclas estan borradas. Los bichos voladores abundan, con tanta agua y por la noche comparten el rancho con el tubabu ( se te meten en la boca mientras comes) asi que ayer toco fabada con luciernagas. muy ricas y nutritivas.
Tomo una coca son Seydou y quedamos a las 07:30. Seydou es Dogon, tiene dos madres y siete hermanos. Es un trozo de pan. ya vereis fotos. conla cara paga.
Buscando el exotismo (incauto de mi) he tenido la mala suerte de llegar en lunes, dia de mercado. Mas tubabus que en Lloret. Del mercado... que quereis que os diga, yo no soy de mercado. He desayunado una gallina (o pollo) con una salsa muy picante y rica en el mismo mercado y luego nos hemos ido zumbando a visitar la ciudad.
He tenido el placer de entrar a charlar con el chief de la ville, aue habita donde lo hizo Renee Caillie, el primero en llegar a Tombuctu y volver para contarlo. Un hombre muy mayor y casi ciego y muy amable (mando fotos). Y la casa.... Caillie paso por esta misma puerta. Yo, queridos, es que soy muy mitomano...
No se cuantas escuelas coranicas (asignatura obligatoria) dos universidades coranicas (los unicos aue no me han saludado cuando hemos pasado por la puerta, ni puta falta que hace) no se cuantas madrasas, aparte de la mezquita, no se cuantas mezquitas. No se si vamos bien.
Brochetas con patas fritas sobre la marcha y despido a Seydou hasta la tarde, que tengo cosas que hacer.
Qhe tarde!!! Vamos en su motito hasta 5 o 6 kmts del pueblo para coger unas piraguas que nos llevan a Cisse.
Prefiero no contar nada. Cuando pueda os mandare las fotos comentadas. Es que me esta entrando el hambre y la mala leche, que tengo que corregir cada dos por tres con este puto teclado!!! Y llevo no se cuanto tiemop aqui!!!
Manyana salgo para el pais dogon. No se cuando me podre volver a enchufar.
Hasta ese instante.
Besos y abrazos desde la veneciana Djenne

9 comentarios:

  1. EI, CRAK!!
    que bé que ens ho passem amb les teves cròniques. I quina enveja.
    a veure si trobem alguna ruta per fer amb la bici...eh? que tinc pendent l'africa.
    segur trobarás també algun grillat amb bici.... ja ens explicarás...i no li facis pols!!!!!
    i com deia el poeta:
    Quan surts per fer
    el viatge cap a Ítaca,
    has de pregar que el camí sigui llarg,
    ple d'aventures, ple de coneixences.
    Has de pregar que el camí sigui llarg,
    que siguin moltes les matinades
    que entraràs en un port
    que els teus ulls ignoraven,
    i vagis a ciutats
    per aprendre dels que saben.

    apa nari!!!

    ResponderEliminar
  2. Des de L´IES hem decidit muntar el curs que ve, el "xiringuito" a Mali. Tenim profes per a totes les matèries. Creiem que no necessitaran psicopedagog, per tant la Charito farà el reforç de mates. La parienta i 25 firmes més.

    ResponderEliminar
  3. Ei que això del "xiringuito sona bé!!! Encara que no necessitin psicopedagògic potser algún doctor no estaria de més i jo puc fer perfectament d'infermera.Que sí que ja en parlarem,OK? Que ho passis bé al diuen "meravellós país de dongo". Cuida't parent.Besitos

    ResponderEliminar
  4. Hola Dani des de l'Aulina, aquesta setmana faré senglar, si vols te’n guardo per quan tornis? Ja el congelaré. Veig que per aquí tot va molt bé i que menges súper.
    Sovint pensem amb tu i on deus ser, dormint a la tenda del Decathlon o en un bon hotel?
    Ara acaba d’entrar en Marc i et donà molts records i petons.
    Endavant amb la transafricà ,en Dharma ja t’espera al Nepal, podries empalmar.
    Adeuuuuuuuuuuuu i molts petons de tots els de l’Aulina.

    ResponderEliminar
  5. Hola Dani
    per fi he pogut conectarme. Aquestes teves croniques son fantastiques.
    Espero ke tot et vagi be. Les noticies d'aqui son les de sempre. Tot aixo
    et deuen semblar tant llunyanes...el PP i el Psoeestan com sempre,
    l atur va pujan, els preus baixent.. Be. Tot segueix igual. Per cert el
    barça encara va guanyant i el madrid ja a perdut el primer partit.
    Aupa, sort , salut i ull amb les fieres (de la mena ke siguint).
    Toni

    ResponderEliminar
  6. Buenaaas!
    Apa nano quina enveja que ens fas!Estem tota la família seguint les teves aventures des del sofà. Ens encanta i cada vespre ens connectem per veure si hi ha res de nou. En Jordi al·lucina amb el teu cotxe, en Pau li encanten els teus comentaris i diu "gas a la burra", l'armador diu que vol despatxar el profe de nàutica ( son unos p. amotinados) i jo pobra presbítera tinc la vista cansada i hauré de canviar d'òptic perquè no hi he mai!!!! Molts petons i "bona carretera"

    ResponderEliminar
  7. Hola Dani, sóc la Mercè que vaig a patchwork amb l'Isabel.
    He estat xefardejant el teu blog. L'he trobat molt interessant i m'ha agradat molt.
    Que et vagi molt bé aquest llarg viatge i que el disfrutis molt.
    Ja aniré mirant el blog....
    Una abraçada olotina!!
    Mercè

    ResponderEliminar
  8. Estimat Dani,
    La Neus i jo ja hem tornat de Barcelona. Allí, no podia seguir-te. Ho he fet ara, des d'Olot.
    Ja hauràs anat al país Dogon. Aquest vespre em miraré alguns llibres que tinc sobre l'art dogon i tocaré els llibres escrits per en Marcel Griaule, la seva filla i altres, fins i tot algun antic alumne meu... Tocant-los i mirant-los de nou estaré una mica amb tu. Jo vaig arribar, ja fa molts anys (1972 o 1973) fins a Mompti...(per aquesta regió d'Àfrica)
    Apa, et seguim
    Una abraçada,

    Lluís
    Neus

    ResponderEliminar
  9. Hola Dani hem seguit alguns comentaris que has fet a la teva pàgina i es nota que ho estàs disfrutant molt, que continuïs un bon viatge i t´anirem seguint a través de l´ordinador,fins aviat.
    Records dels veïns: Jordi, Xevi i Sílvia

    ResponderEliminar